Quan un col·leccionista excèntric li demana relats eròtics a Anaïs Nin, l?única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però la Nin, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia viu dins seu i és inevitable que faci de filtre de tots els seus relats: «¿Però, llegir una descripció clínica podia ser una experiència plaent per a algú? ¿És que el vell no sabia fins a quin punt les paraules aporten colors i sons a la carn?». Publicats pòstumament, els qu...