El recull hauria pogut contenir cent vint-i-vuit tankes, que és la setena potència de dos i, doncs, un nombre molt ben quadrat. Però, com que calia que anés de la bellesa a la vellesa sense deixar-se cap inicial entremig, ha acabat tenint-ne, només, cent vint-i-sis. Voldria ser un resum ben dit, tan arbitrari com les imposicions de la mètrica assumida, d’allò que, de veritat, plau a l’autor o el capfica amb una certa insistència.

Sebastià Bonet Espriu és llicenciat en física i doctor en filologia catalana, amb una tesi dirigida per Joan Solà. És professor de sintaxi catalana a la UB. Ha escrit alguna cosa sobre gramàtica generativa, sobre Fabra i sobre Espriu. Cinèfil empedreït, s’asserena llegint Spinoza i mirant frescos de Piero della Francesca i quadres de Rothko. Necessita resoldre mots encreuats cada dia, i fa poc que ha descobert la bellesa senyorial del català antic.