Cal saber encaixar és la primera novel·la que, en la meva vida, vaig llegir d’una tirada, sense pauses, sense poder deixar-la anar. Una nit de la dècada dels setanta vaig anar a dormir cap a les deu, vaig obrir el llibre i, cap a la matinada, a les cinc o les sis, girava l’última pàgina amb una sensació de plaer absolut.

Comprendreu que va representar una impressió inesborrable per a la meva vida literària. Perquè ho entengueu millor, però, us explicaré que el protagonista del llibre és el fill del propietari d’un bar, un xicot d’uns quinze o setze anys, que, armat amb un revòlver, s’exposa als perills de la nit urbana i viu una història dramàtica i apassionant.

Van passar els anys i el relat va quedar sepultat sota la gran quantitat de llibres i narracions que vaig anar llegint. L’any 1987, si m’haguessin preguntat per l’argument d’aquell llibre mític, hauria dit que no me’n recordava. I, tanmateix, quan amb Jaume Ribera vam jugar a escriure una novel·la, ens va sortir espontàniament la història del fill del propietari d’un bar, un xicot de catorze anys que protagonitzava una història perillosa i dramàtica. Si no n’hi ha prou amb aquestes dades, diré que a Cal saber encaixar apareix un personatge molt important que es diu Flanagan. Els qui coneguin la meva obra entendran ara la importància que aquest llibre que teniu a les mans va tenir a la meva vida.

Com a detall addicional, diré que, que jo sàpiga, aquest relat, que es titula Dreadful Summit en la llengua original, no ha estat mai traduït al castellà.