En el llibre s’hi ajunten tan reflexions generals com sectorials sobre, per exemple, les relacions entre independentisme i moviments socials, els reptes del feminisme republicà, la gestió de la repressió de l’Estat o les oportunitats per bastir un sindicalisme nacionalment autocentrat. La característica comuna de totes elles és la voluntat de tractar de manera concreta problemàtiques candents i debats irresolts de l’independentisme, tenint com a guia principal la voluntat de mirar més al futur que al passat, és a dir, de proposar més que criticar. Ara tot just comença l’hora de la generació que ha crescut políticament durant el procés, que només ha fet política “en procés”. D’una generació, per tant, que tot i recordar el fangar de l’autonomisme, ha crescut amb la perspectiva de la independència a tocar. Que no s’equivoquin, que això només ha fet que començar.