Qui són els enemics de la independència: només els que s’hi oposen obertament o també aquells que diuen recolzar-la però no la volen aplicar? L’anticatalanisme és només un mal d’una part significativa d’Espanya o també afecta les ments i els actes dels polítics catalanistes que diuen treballar per la República? Quina l’espanyola o la catalana? Marc Gafarot desgrana a «La independència i els seus enemics» un conjunt d’articles i molts personatges analitzats, algunes de les claus per explicar una estranya simbiosi pragmàtica entre l’anticatalanisme, a voltes només anti-independentisme, i el moviment independentista. Per a l’autor l’independentisme, carregat de bones intencions però sempre mancat de sentit d’estat i noció de poder, pren prestat inconscientment alguns dels mites i falsedats dels oponents a la independència de Catalunya. Aquest fet —segons Gafarot—, explicaria algunes de les decisions més polèmiques i sorprenents que els líders independentistes han pres, entre elles no aplicar les successives victòries electorals o desactivar la mateixa declaració d’independència.