A Txevengur hi han fet la revolució. Pagesos pobres, delegats del Partit, milicians i rodamons, fascinats per les notícies que els arriben, s'hi acosten per comprovar de primera mà com és el comunisme.
Els personatges que hi apareixen -homes sencers, tendres i valents- són arquetips d'una realitat nova, contradictòria i difícil. Concentren els sentiments d'un poble esgotat pel sofriment de segles i que de sobte es veu empès com una locomotora imparable cap al socialisme.
Amb una passió que s'encomana, els protagonistes es precipiten cap a tot allò que encarna el progrés -la ciència, la tècnica, les màquines- i recorren les estepes per estendre la revolució. És la seva única raó de viure.
Els pagesos, aïllats, analfabets i endurits, entenen el que poden i els més pobres ho posen en pràctica: el socialisme «al peu de la lletra» pren unes formes delirants. Els paisatges de la immensa Rússia, barrejats amb els desolats interiors dels homes que hi viuen, donen a aquesta obra un poder magnètic.

Txevengur és una obra imponent. La seva prosa també vol transformar la manera d'escriure. La matèria agafa vida i les associacions de mots i d'estructures són grans experiments per fer una nova literatura.

Andrei Platónov (Vorónej, 1899 - Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en l'ànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja s'hi palpen. El preu que paga per això és l'aïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Fins l'any 1980 la seva obra no es va conèixer a Rússia. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.