Arriba la tardor. L’Elisabeth observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança​. Tardor és el primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o el Goldsmith. Ha estat finalista quatre vegades del Man Booker Prize.

Ali Smith és una de les nostres millors novel·listes vives, la Virginia Woolf del nostre temps. Llegiu el seu quartet estacional, llegiu Com ser-ho alhora, llegiu L’accidental, llegiu-ho tot! The Guardian

Una novel·la sobre la finitud, sobre com la vida és fugaç, extraordinària i improbable. The Guardian, Joanna Kavenna

La veu d’Ali Smith, tan sàvia i alegre, és l’antídot perfecte en temps difícils: crua i amarga davant de la injustícia, però sempre viva per a l’esperança. New Statesman

Brillant en enginy, malenconia, dolor, alegria, saviesa, petits actes d’amor i, sempre, en les meravelles de les estacions. The Boston Globe

Bella, subtil… Plena d’humanitat i inclinant-se, malgrat tot, a l’esperança. The New York Times Book Review

Maliciosa, però elegant; enfadada però reconfortant. Espero que segueixi així. Melissa Katsoulis, The Times

“Pura màgia literària.” Mail on Sunday

Escriptura trascendental sobre l’art, la mort i totes les dimensions de l’amor. No es tracta tant de llegir entre línies com de quedar-se cegat per la llum que hi ha entre línies, de la millor manera. Deborah Levy

Ali Smith té una ment meravellosa. La Tardor es porta de manera insoportable en el seu lúdic, estrany i emotiu sentit del que significa estar viu en temps de foscor. The New York Time