Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l?Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d?un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.
A través de la seva experiència, Boris Pahor, l?últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d?amor a la geografia, humana i física, d?aquesta ciutat del Mediterrani.

Miguel Mora, El País ?«Hi ha fames tardanes, però probablement cap s?assembli a la de Boris Pahor. Va néixer a Trieste l?any 1913, però no fa ni una dècada que el seu nom sona entre els bons lectors i que se sap que és un personatge excepcional i autor d?una de les obres cabdals de la literatura.»

Kirkus Reviews ?«Amb la seva veu intensa i original Pahor penetra al cor dels lectors i els transporta als llocs on va perdre bona part de si mateix.»

La Repubblica ?«Mereix un lloc al costat de les obres mestres de la literatura de l?Holocaust de Primo Levi i Imre Kertész.»

Toni Polo, Público ?«Pahor dona veu a l?amargura del poble eslovè de la zona de Trieste, perseguit pel feixisme.»

Le Monde ?«Una narrativa punyent. Escriu amb una precisió al·lucinatòria i analitza de forma excepcionalment subtil.»

Mirror ?«Extraordinàriament poètic.»

Domingo Marchena, La Vanguardia ?«Boris Pahor és un exemple insòlit de longevitat literària, activisme polític i autoritat moral i humanista. La seva vasta obra és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat.»

Joan Flores Constans, Je dis ce que j?en sens ?«Una lliçó que la humanitat no hauria d?oblidar.»

Claudio Magris ?«Una de les obres mestres de la literatura de l?Holocaust. Un poderós alè humà que coexisteix amb una precisió aguda i freda.»