Cada vida compta. Cada conte es vida.

El meu nom es Dumbia i tinc quatre germanes: l'Akassi, l'Assamala, la Meliane i la Yedei. L'Akassi es la mes gran, te setze anys. Jo en tinc quinze i les meves germanes petites en tenen dotze, set i cinc.

Les meves germanes petites i jo estàvem molt enfadades. Ens havien dit que la nostra germana gran havia de marxar a una celebració i que nosaltres no podíem anar-hi. En aquell moment era una gran injustícia. Havien vestit l'Akassi amb un vestit preciós. Totes volíem ser com ella! La mare estava maquíssima amb aquell mocador blau que m'agradava tant. Recordo que la meva àvia tambe es va vestir amb la seva millor roba i que el nostre pare estava molt content. Estava orgullós de la seva filla mes gran.

Pero tambe recordo la discussió amb els meus oncles. Alguna cosa passava i no enteníem el que. Li vam preguntar a la mare i es va fer un silenci que mai oblidarem. Quan l'Akassi va tornar del poblat veí amb el vestit tacat de vermell i amb la cara descomposta d'haver estat plorant, i molt, el món es va paralitzar.

Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.

Míriam Hatibi. Activista i consultora de comunicació. És filla de marroquins nascuda a Barcelona. El 2015 es va graduar en International Business and Economics a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i posteriorment va fer el màster d'Internacionalització a la Universitat de Barcelona (UB).
És autora d'un breu assaig sobre la identitat i la inclusió titulat Mira'm als ulls (Rosa dels Vents, 2018) i del llibre infantil Leila (Estrella Polar, 2018) juntament amb Màriam Ben-Arab. Des de fa uns anys dedica part del seu temps a l'activisme antiracista i feminista, amb un focus important en la força de la comunicació per aconseguir canvis socials. Participa en programes de ràdio i televisió, on reclama una visió més plural de la societat, que sigui fidel a les realitats que veiem als carrers.