Escrits de presó és un exemple de com els obstacles es poden convertir en una oportunitat per refermar els valors individuals i col·lectius. En aquest dietari Quim Forn narra escenes dures, moments emotius, i reflexiona sobre els altibaixos d’haver-se d’enfrontar, a contracor, a una realitat que li ha estat imposada. L’esperança es manté viva dia rere dia, notícia rere notícia, visita rere visita. Es fa clar el seu desig més gran: aconseguir la República Catalana, sortir de la presó itornar a casa.   «Tinc por. Ho reconec. Mai no m’hauria pensat que podria entraren una presó, i ara ja hi porto més de nou mesos. M’hauria pogut imaginar vivint mil i una aventures i desventures diferents, plantant cara a imprevistos i daltabaixos de tota mena, que ja tinc una edat. Però ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Ni en cap dels meus malsons. Mai de la vida. Ben mirat, suposo que perdre la llibertat i acabar tancat entre quatre parets no entra en els plans de ningú. En els meus, segur que no. Potser és perquè tota la vida m’han dit que soc “un bon tio” i fins i tot que en faig la cara, i jo m’ho he acabat creient. Deuser això.»