Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Ens trobem davant dels records d'infantesa i joventut d'un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible.
Valent-se d'un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.
No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d'humor, tendresa i seducció