Hermann Bonnín (1935) és actor, director d'escena, assagista i gestor cultural. Es forma a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona fins a esdevenir-ne professor al 1962. A partir del 1967 dirigeix la RESAD de Madrid, i a finals del 1970 torna a Barcelona per fer-se càrrec d'un Institut del Teatre que anava a la deriva. En deu anys, ell i el seu equip provinent del teatre independent, van convertir aquesta institució en un model que capgirà la vida escènica catalana. No es volia seguir cap tendència estètica ni cap escola, sinó oferir als estudiants la millor formació tècnica possible i fer-ho des d'una visió d'estudis superiors. Posteriorment, Bonnín va dirigir el Centre Dramàtic de la Generalitat amb el mateix esperit de renovació. Sempre ha tingut present la lluita avantguardista d'Adrià Gual, que des de principis del segle XX buscava d'aconseguir la síntesi perfecta entre la llibertat indiscutible dels creadors i la consolidació institucional. En aquest llibre-entrevista es repassa l'evolució personal de Bonnín, la seva entrega al teatre, i l'obra transcendent d'un home que, des de la discreció, ha canviat de manera essencial les bases de les arts escèniques a Catalunya.