Aquest llibre ofereix una visió completa i exhaustiva sobre la consulta convocada a Catalunya. La Consulta 
planteja incògnites de diversa índole que es responen en aquesta obra des de diferents angles i prismes, 
oferint una visió concatenada des de diferents àmbits del Dret. La seva lectura ens permetrà comprendre les 
diferents tesis sobre l'anomenat dret a decidir:
• El dret a decidir no existeix però el Govern hauria de convocar la consulta. 
(Tornos, J; 2014) 
• El dret a decidir no és un dret a l'autodeterminació. Però, com ha 
reconegut el propi TC, té substantivitat pròpia. Constitueix una legítima 
aspiració política emparada per la llibertat d'expressió i, en termes més 
amplis, de participació, en l'àmbit polític. (Ridao, J; 2014) 
• El Dret Internacional no reconeix el dret a la secessió unilateral d'una part 
d'un Estat democràtic. (Pons, X; 2014) 
• Els catalans, en cas d'independitzar-se, seguiran sent espanyols i 
ciutadans de la Unió Europea. (Sagarra, E; 2014) 
• Les demandes sobiranistes del Parlament i del govern català i la resposta 
donada pel govern espanyol s'han convertit, a dia d'avui, en una situació 
incòmoda que posa en un compromís a la Unió Europea com a garant de la 
democràcia. (González Bondia, A; 2014) 
• L'edat en què els joves poden decidir, donar el seu consentiment o ser 
responsables penalment, no depèn del seu grau de maduresa sinó d'una 
decisió política. (Giménez-Salinas, E; 2014) 
• La unitat de mercat no existeix com a principi jurídic. Es tracta d'una 
coartada ideològica ordida per alguns poders econòmics amb la 
connivència de l'Estat i la benedicció (parcial) del TC. (Font, A; 2014)
• Una gran part dels catalans manifesten obertament el seu desinterès. Així 
és: no volen ser espanyols perquè no es tenen sentimentalment per tals; no 
senten ni comprenen el projecte espanyol com a projecte propi. (Queralt, 
JJ; 2014)