Cesta de la compra

Joan Miró i Mont-roig. El xiscle de l'oreneta (1930-1983)

Autor Martí Rom

Editorial AROLA EDITORS

Joan Miró i Mont-roig. El xiscle de l'oreneta (1930-1983)
-5% dto.    30,00€
28,50€
Ahorra 1,50€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular

Aquest llibre és el punt final d’un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (20...

Leer más...
  • Editorial AROLA EDITORS
  • ISBN13 9788494834318
  • ISBN10 8494834312
  • Tipo LIBRO
  • Páginas 378
  • Colección VARIOS #
  • Año de Edición 2018
  • Idioma Catalán
  • Encuadernación Rústica

Joan Miró i Mont-roig. El xiscle de l'oreneta (1930-1983)

Autor Martí Rom

Editorial AROLA EDITORS

Aquest llibre és el punt final d’un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (20...

-5% dto.    30,00€
28,50€
Ahorra 1,50€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular

Detalles del libro

Aquest llibre és el punt final d’un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002) i “Safatans mironians” (2007). La creació, amb uns quants amics de Mont-roig, del Centre Miró el 2005. I el llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012). Joan Miró va arribar per primer cop a Mont-roig el 1911, tenia divuit anys. Hi va fer estades d’uns tres d’uns tres mesos fins el 1976. Són seixanta-cinc anys gaudint del blau intens de la mar en els dies de serè, del vent mestral, de passejar pels camins de Les Pobles observant com anava creixent algun pal de ballarí de les atzavares, o fruint del moment en que la seva mà acaronava la pedra roja de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró arribava al mas amb la primavera. Com les orenetes. El llibre és cenyeix fonamentalment en situacions relacionades amb Mont-roig. El seu mas, no és un diorama on Miró i d’altres amics seus actuen, entren i surten. S’intenta reflectir la vida d’aquell entorn pagès de Les Pobles. Hi ha el soroll de les ones de la platja de la Pixerota, l’aigua lliscant pels recs dels horts, els grills, el tossut bordar dels gossos... i el xiscle de l’oreneta. El més rellevant són les veus dels mont-rogencs que el van conèixer, els seus masovers: els Boquera, els Calaf, els Rovira. També algun pagès del voltant del mas o el taxista que el duia a recórrer el pobles del Baix Camp i el Priorat. El Pal de ballarí (vers l’escala de l’evasió) i el xiscle de l’oreneta ben bé poden explicar l’evolució de l’obra de Miró i la seva relació amb Mont-roig. Ambdós, com tota l’obra de Joan Miró són una miroia. Atreuen la mirada.











Martí Rom (1950) és enginyer industrial. És president del Centre Miró de Mont-roig. Ha realitzat els documentals D’un roig encès: Miró i Mont-roig (1979), Mont-roig: tornaveu mironià (2002) i Safatans mironians (2007). Ha fet diversos treballs històrics sobre Mont-roig, entre altres, els llibres El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925) (2003) i Guspires (de la història de Mont-roig) (2010). Amb Esther Bargalló ha dut a terme el projecte Barraques a Mont-roig, consistent en la catalogació de 107 barraques, la publicació d’un itinerari, una web i un llibre. Ha realitzat el documental Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006). Des del 1982 ha treballat (amb J.M. García Ferrer) en una col·lecció de llibres i documentals sobre personatges de la cultura catalana. El primer va ser sobre el músic Carles Santos, i el darrer (el número 28) sobre el músic J.M. Mestres Quadreny. Alguns altres han estat sobre Català Roca, Perucho, Palau i Fabre, Francesc Vicens, Gardy Artigas i Joan Margarit. També ha realitzat altres documentals culturals, com ara Foix, investigador en poesia (1982), Horta, recapte picassiana (2004) i Sant Cugat i l’Escola Catalana de Tapís (2009). www.martirom.cat.

Más libros de Martí Rom