Perquè reconeixem un gat com a tal no és un problema filosòfic de poca importància, almenys des de Plató fins els nostres dies. Perquè coincidim a assignar-li el nom "gat" seria un altre problema tant o més interessant, si no fos que, a la intersecció entre les dues preguntes, en sorgeix una tercera, que caracteritza el curs sencer de la filosofia moderna, i que inquireix fins a quin punt la nostra percepció de les coses depèn de l'estructura del nostre aparell cognitiu o de l'estructura del nostre aparell lingüístic (o de totes dues). En aquest punt, els problemes de la semiòtica es lliguen estretament als de la gnoseologia, o, per dir-ho en termes contemporanis, de la ciència cognitiva. Més de vint anys després de la publicació del Tractat de semiótica general, aquests assajos reprenen una sèrie de temes (la semiosi perceptiva, l'iconisme, el trànsit entre llenguatge, cos i experiència) que en aquell llibre no havien rebut prou atenció, però enfront dels quals aquesta forma de filosofia que és una semiótica general ha de pronunciar-se. Renunciant a un tractament sistemàtic, l'autor aplega una sèrie d'exploracions a partir de les dades del sentit comú: les d'un seguit de faules, que molt sovint tenen com a protagonistes els animals. Entre aquests, pren una posició rellevant l'ornitorinc, que sembla fet expressament per posar en crisi moltes teories del coneixement.