L’autor d’aquesta obra se centra en tres escenaris filosòfics, tres històries o contes surrealistes que poden llegir-se per separat. En el primer, situat a «Edenlàndia dels Capgrossos», una empresa multinacional crea mons i realitats virtuals: un viatge en el Túnel del Temps per visitar un paradís de felicitat en un futur de posthumans. En el segon, intitulat «El laberint», el món actual és comparable, a causa de la seva gran complexitat, a un gran laberint. L’autor convida a opinar i pregunta què hi cal i què hi sobra, en el nostre món, per trobar sortides. Rep multitud de respostes. Tanmateix, detecta un fet perillós: s’estenen les ombres de l’amenaça feixista contra la cultura de l’humanisme europeu. Davant de la complexitat i les incerteses del món, el feixisme dona respostes simples a tot. En el tercer, fa una reflexió sobre el silenci, que avui es troba molt a faltar en totes les seves dimensions, principalment les espirituals. Aquí, ens trobem una escriptora que presenta amb gran expectació el llibre L’Epopeia del silenci, les pàgines del qual són totes en blanc. L’objectiu és convidar que tothom hi escrigui, en únicament una full, què és per ells el silenci. Hi ha molts prodigis i, finalment, surt el llibre, amb el mateix títol, però ara és una obra col·lectiva…

L’autor, en definitiva, ens parla de l’"Ànima del Silenci", que emergeix de la paraula i s’universalitza.