Guimerà, Àngel
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845?Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre, en què no només van posar al dia la literatura catalana sinó que la van situar en el món. Mar i Cel, Maria Rosa, La filla del mar i, en especial, Terra baixa són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit..
La filla del mar ? estrenada a Barcelona l?any 1900 ? representa, juntament amb Maria Rosa i Terra Baixa, la fita més important de l?època de màxima plenitud creativa de Guimerà. La filla del mar és un drama realista en què, a través d?una prosa col?loquial, l?autor sotmet les passions humanes a una anàlisi minuciosa. L?edició que reproduïm és una adaptació de Xavier Fàbregas (Montcada i Reixac, 1931 ? Palerm, 1985), el qual va tenir cura de cenyir els diàlegs i de renovar el llenguatge. Aquesta adaptació va ser estrenada al Teatre Romea de Barcelona l?any 1971.Àngel Guimerà (1845-1924) va escriure poesia, prosa i teatre. Com a dramaturg ocupa un primeríssim lloc en la consolidació del teatre català modern. Si bé en els seus inicis Guimerà va mostrar preferència per la tragèdia romàntica, els seus plantejaments teatrals es van acostar, gradualment, al drama realista contemporani. Entre les seves obres teatrals cal destacar: Mar i cel, En Pólvora, Maria Rosa, La festa del blat i La filla del mar.