Torna una de les grans autores contemporànies.

El meu nom real? Ningú el recorda.
Els successos d'aquell estiu? Ningú més els sap.

L'estiu del 1862 un grup de joves artistes, guiats per l'apassionat i brillant Edward Radcliffe, viatja a Birchwood Manor, una mansió a Berkshire. Tenen un pla: viure uns mesos reclosos i deixar-se emportar per la inspiració i la creativitat. No obstant això, quan l'estiu arriba a la fi, una dona ha mort d'un tret i una altra ha desaparegut, s'ha perdut una joia de valor incalculable i la vida de l'Edward Radcliffe s'ha enfonsat.

Uns cent cinquanta anys més tard, l'Elodie Winslow, una jove arxivera de Londres, descobreix una cartera de cuir que conté dos objectes sense cap relació aparent: una fotografia en sèpia d'una dona de gran bellesa, habillada amb un vestit victorià, i el quadern d'esbossos d'un artista, en el qual hi ha un dibuix d'una casa de dues teulades a la vora d'un riu.

Per què aquest esbós de Birchwood Manor li resulta tan familiar, a l'Elodie? I qui és aquesta dona tan bella que apareix a la fotografia? Li revelarà els seus secrets?

Narrada per diverses veus al llarg del temps, La filla del rellotger és la història d'un assassinat, un misteri i un robatori, i també una reflexió sobre l'art, la veritat i la bellesa, l'amor i la pèrdua. Per les seves pàgines corre, com l'aigua d'un riu, la veu d'una dona lliure dels lligams del temps, el nom de la qual ha caigut en l'oblit: Birdie Bell, la filla del rellotger, l'única persona que va veure el que va passar.

La crítica ha dit de Kate Morton...
«Memòries, intriga i secrets de família entreteixits en un absorbent laberint de trames complementàries, que ens arrosseguen a una lectura plena de força, tendresa i emoció. Amb un estil ágilevocador Kate Morton ens commou amb una magnífica història, difícil d'oblidar.»
María Dueñas

«Morton atrau per la manera d'entreteixir escenes en les seves novel·les fins a construir un tapís preciosista, intimista, farcit de clarobscurs i misteris subtils, en el qual et submergeixes sense resistència possible.»
El País