I si la mort pogués ser explicada com l?instant en què una gota d?aigua cau al mar?
Què passa amb la gota d?aigua?
Què passa amb l?aigua de la gota?

INÊS CASTEL-BRANCO
Vaig néixer a Lisboa el 1977 i vaig viure fins als divuit anys en una petita ciutat de l?interior de Portugal que es diu gairebé com jo: Castelo Branco. Tocava el piano i passava les vacances, a Aveiro, dibuixant i explorant diferents tècniques de pintura. I també fent fotografies, amb la Canon antiga del meu pare. Als divuit anys vaig anar a estudiar arquitectura a Porto. Després, la curiositat em va portar a fer un Erasmus a Barcelona. Havia de ser només per a un any, però em va agradar tant la ciutat que vaig acabar fent-hi un màster en arquitectura efímera i el doctorat sobre els espais del teatre als anys seixanta.
L?any 2007 em vaig convertir en editora i durant els últims deu anys em vaig dedicar a la maquetació i disseny de tots els llibres de Fragmenta, a més de dirigir la col·lecció infantil Petit Fragmenta des del 2015 ?assessorada pels meus tres fills?, que ara té continuïtat a AKIARA books.
Durant aquells anys vaig tenir la sort de conèixer Raimon Panikkar i de visitar-lo diverses vegades a Tavertet. Quan es va començar a plantejar el 2018 com l?Any Panikkar, vaig sentir que volia fer un llibre infantil a partir d?un text seu. La primera imatge que em va venir al cap va ser la gota d?aigua. Aquí està el meu petit homenatge a un dels més grans pensadors del nostre temps.

RAIMON PANIKKAR
Va néixer a Barcelona el 1918. El seu pare era indi i hindú i la seva mare, catalana i cristiana. Li agradava saber-ho tot i viatjar molt, per això es va doctorar en filosofia, en ciències i en teologia, i va ser professor en diverses universitats d?Europa, l?Índia i els Estats Units. També es va fer sacerdot catòlic.
Quan als trenta-sis anys va trepitjar l?Índia per primer cop, alguna cosa dins seu es va regirar: «Me?n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat mai de ser cristià.»
Aleshores va dedicar la seva vida a escriure i a parlar sobre el diàleg intercultural i interreligiós. Quan es va jubilar, va voler tornar a Catalunya, a un lloc especial i va descobrir Tavertet, on va viure els seus últims anys enmig del silenci, l?escriptura i la trobada amb altres esperits inquiets com el seu.
El 2018 el Govern de Catalunya commemora l?Any Raimon Panikkar, en el centenari del seu naixement.