Cesta de la compra

La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana

Autor Josep Maria Esquirol

Editorial QUADERNS CREMA S.A.

La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana
-5% dto.    14,00€
13,30€
Ahorra 0,70€
Disponible online, recíbelo en 24/48h laborables
Envío gratis a partir de 19€
España peninsular

Aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de "replec del sentir". L'estil si...

Leer más...
  • Editorial QUADERNS CREMA S.A.
  • ISBN13 9788477275879
  • ISBN10 8477275874
  • Tipo LIBRO
  • Colección ASSAIG #43
  • Año de Edición 2000
  • Idioma Catalán
  • Encuadernación Rústica con solapas
  • Audiencia General / "Trade"

La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana

Autor Josep Maria Esquirol

Editorial QUADERNS CREMA S.A.

Aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de "replec del sentir". L'estil si...

-5% dto.    14,00€
13,30€
Ahorra 0,70€
Disponible online, recíbelo en 24/48h laborables
Envío gratis a partir de 19€
España peninsular

Detalles del libro

Aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de "replec del sentir". L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant- nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà—car només l’humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»