Mai com ara havíem tingut tanta producció i riquesa. I mai no hi havia hagut tanta gent pobra i exclosa. La desigualtat dinamita els ponts sobre els quals havíem construït el consens social. El debilitament de l'Estat i l'exacerbació de l'individualisme ens porten al col·lapse. Només ens podem salvar si recuperem la política com a àmbit de decisions al servei del bé comú. I per això ens cal assumir de nou la voluntat d'exercir com a ciutadans. El gran repte de la nova política, diu Burgaya, és convertir l'enuig individual en projecte social.

Josep Burgaya (Les Masies de Voltregà, 1960) és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, i professor titular de la UVic-UCC. Ha impartit docència en matèries d'història econòmica, d'evolució del pensament contemporani i d'organitzacions internacionals polítiques i econòmiques. Va rebre el premi Joan Fuster d'assaig el 2013 per l'obra Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina.