Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. Aquest reportatge presenta el gran interès de parlar dels fets del 6 d'Octubre fora de Barcelona i, en concret, a Badalona, Sabadell, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Palafrugell, Girona, Sant Vicenç de Castellet, el Morell, Navàs, Sant Jaume de Domenys i la ciutat de Lleida. A Granollers i Vilanova hi va haver combats amb morts i ferits després de la rendició del govern de la Generalitat. La tesi del llibre és que si a Barcelona la revolta va tenir un caire purament polític i catalanista, en canvi, a altres poblacions catalanes va ser "purament social en el pitjor sentit del mot". Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.

Biografia:
Joan Costa i Deu va néixer a Sabadell l'any 1883. Quan estudiava a Barcelona, publicà els seus primers articles a la revista La Creu del Montseny, fundada per Verdaguer al maig del 1899. El 1903 Costa i Deu assumí la direcció del Diario de Sabadell. Fou el corresponsal de La Veu de Catalunya, el diari del partit al qual pertanyia, la Lliga Regionalista. Vers el 1905 fundà i dirigí la revista quinzenal Catalunya. L'any 1907 deixava la direcció del diari sabadellenc i de la revista Catalunya per entrar de redactor de La Veu de Catalunya i ja no deixà aquest diari, encara que simultaniejà aquest treball amb diverses corresponsalies. L'any 1925 fundà una editorial, la Biblioteca Sabadellenca. Fou president de l'Associació de Periodistes de Barcelona. Amb la guerra civil s'exilià a Gènova. Allí, sota el pseudònim de Gio-vanni Meliani, va escriure dos llibres: Cento Martiri della Revoluzione del 1936 nella Catalogna i Barcelona sotto l'incubo del terrore rosso. Morí sobtadament a Gènova el febrer del 1938. Modest Sabaté i Puig va néixer a Cassà de la Selva el 1909. Llicenciat en Lletres per la Universitat de Barcelona, va entrar de comentarista de teatre i reporter de política de La Veu de Catalunya el 1928. Al començament de la guerra civil, s'exilià al Rosselló, on restà fins a la mort. Mantingué sempre el contacte amb el sud dels Pirineus i participà en els intents de 1945 i 1976 de refer la Lliga. Com a literat, l'any 1935 va escriure el drama Un pas enllà. Més tard publicà dos llibres més de creació literària: 9 contes catalans (1960) i la novel·la d'humor Un club per a senyores soles (1962). El 1969 l'editorial Bruguera li publicà com a llibre de butxaca la Història de la Lliga. Modest Sabaté morí al Voló el 1986. La seva tasca de promoció de la cultura catalana a la Catalunya Nord explica que a Perpinyà es donés el seu nom a un premi literari en llengua catalana.