Dotze relats que, acompanyats d’una bona banda sonora, ens acosten a un univers que si no és real, perfectament podria ser-ho.

Mahler afirmava que «en la partitura hi és tot, excepte l’essencial». Mercè Bagaria ens mostra en aquest recull d’una dotzena de relats, allò essencial que escapa a la partitura: un poble petit on una dona planeja un crim, un paisatge del sud d’Itàlia on la pluja passa de llarg, un viatge en carro des de Barcelona a l’Horta de les bugaderes, la desaparició inexplicable d’un jubilat, l’obra d’un Pigmalió amb una cantant de jazz, una selecció de còctels per somiar, una inquietant visita a l’infern, una visió diferent de l’amor i de la mort, són només algunes de les imatges que l’autora ens proposa més enllà de la partitura.

Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) Escriptora i filòloga. Ha viatjat per diferents mons relacionats amb la paraula: el de la docència, el del periodisme i l’editorial. Des que s’inicià en la creació literària, ha mostrat interès a posar en primera línia el conte i el relat breu com a gèneres majors, així com a explicar les històries amb elegància i subtilesa, des d’una veu molt personal. La veritat nua és el seu segon llibre de contes en solitari. Anteriorment ha publicat el recull «Les vides del dia» i ha participat de les obres col·lectives «Contes per menjar-se'ls» i «He d'anar-me'n»