Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 ? París, 1966) desplegà una intensa i prolífica activitat literària com a narrador, dramaturg, assagista, historiador, periodista i traductor. Començà a escriure a La Mainada i, després, a La Publicitat, Mirador o Revista de Catalunya. S?estrenà com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l?exili parisenc el 1948, publicà Sol ponent (1953), Abans d?ahir (1956) i Tres (1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Col·laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora, quan la premsa en català era prohibida al país.

Lector voraç i escriptor infatigable, Rafael Tasis va oferir en els seus articles de crítica literària publicats a les revistes de l?exili un balanç molt complet de la literatura catalana de postguerra. Amb la llibertat d?evadir la censura franquista, les seves col·laboracions en tracen una panoràmica immediata, rica i precisa. Tendències, autors i obres hi són analitzats, des d?una perspectiva internacional, per la seva mirada crítica. Lectures de postguerra, antologia dels articles més significatius apareguts a La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova o Xaloc, brinda un testimoni acreditat i entusiasta de la represa cultural. Tasis hi aborda temes com ara les revistes literàries, la novel·la policíaca, les traduccions o la llengua literària; hi reivindica autors emergents de la talla de Manuel de Pedrolo o Maria Aurèlia Capmany, i hi perfila estudis minuciosos, de referència, dels escriptors més rellevants: Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Ferran Soldevila, Josep Pla o Joan Fuster.

Lector voraç i escriptor infatigable, Rafael Tasis va oferir en els seus articles de crítica literària publicats a les revistes de l?exili un balanç molt complet de la literatura catalana de postguerra. Amb la llibertat d?evadir la censura franquista, les seves col·laboracions en tracen una panoràmica immediata, rica i precisa. Tendències, autors i obres hi són analitzats, des d?una perspectiva internacional, per la seva mirada crítica. Lectures de postguerra, antologia dels articles més significatius apareguts a La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova o Xaloc, brinda un testimoni acreditat i entusiasta de la represa cultural. Tasis hi aborda temes com ara les revistes literàries, la novel·la policíaca, les traduccions o la llengua literària; hi reivindica autors emergents de la talla de Manuel de Pedrolo o Maria Aurèlia Capmany, i hi perfila estudis minuciosos, de referència, dels escriptors més rellevants: Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Ferran Soldevila, Josep Pla o Joan Fuster.