“Us ho cregueu o no, em dic Epaminondes Roca i tan sols dues certeses m’han acompanyat des de la infantesa. Primera, que dur un nom complicat i de dubtosa sonoritat, encara que sigui el d’un brillant estratega tebà del segle quart abans de Crist, pot no ser una bona idea. Que malgrat ser el nom d’un dels més grans i més genials dels antics grecs, tot plegat no m’ha aportat res més que cares de perplexitat, alguna riallada i la sospita generalitzada de què amb un nom semblant no puc ser una persona normal.
La segona certesa que ha vertebrat el meu pensament des que tinc ús de raó o millor dit memòria, és que la vida no val la pena; que tot plegat cansa molt i que la desconnexió, el no existir, sembla molt més senzill.”

Confrontat amb el fet que ja no tenia raons per tornar a casa, Epaminondes Roca, va decidir llençar-se a les muntanyes a la recerca del poble del seu pare. Un poble que segons tothom, i segons tots els mapes, no existia, ni havia existit mai. Aquesta és la història d’un viatge cap al desconegut, boscos amunt i memòria enllà; un viatge de pèrdua i de retrobament. En aquests salts endavant que a voltes ens fa donar la vida, poc sovint hi trobem el
que busquem, però moltes vegades el que ens hi espera és molt més important del que ens havíem permès somniar.

Ismael Vaccaro, nascut a Cornellà de Llobregat el 1970, en l’actualitat ensenya antropologia i estudis mediambientals a Mont-real, el Canadà. En els darrers vint anys, seguint els itineraris que marca la feina, ha tingut la sort o la desgràcia de veure sortir el sol en molts horitzons diferents. Aquest nomadisme, més que cap altra cosa, li ha fet comprendre la importància del paisatge en l’estructura emocional de les persones. Malgrat haver publicat nombrosos articles i llibres acadèmics, Levitat és la seva primera novel·la.