Si, Acepto
Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso. Leer más

Els núvols (Trad de Mercé Valls)

Aristófanes
Els núvols (Trad de Mercé Valls)

Els núvols (Trad de Mercé Valls)

Els núvols (Trad de Mercé Valls)

Aristófanes
10,00€
Imposible de Servir

, ARISTOFANESAristòfanes va néixer a Atenes entre el 444 i el 441 aC i hi va morir cap al 385 aC. Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes, per bé que apareix en un dels diàlegs de Plató. Va debutar molt jove en el teatre i se li atribueixen quarantaquatre comèdies, de les quals només ens n?han pervingut onze. Únics ex...
[Leer mas...]

Editorial
ISBN13
ISBN10
Tipo
Páginas
Colección
Año de Edición
Idioma
Encuadernación

, ARISTOFANES
Aristòfanes va néixer a Atenes entre el 444 i el 441 aC i hi va morir cap al 385 aC. Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes, per bé que apareix en un dels diàlegs de Plató. Va debutar molt jove en el teatre i se li atribueixen quarantaquatre comèdies, de les quals només ens n?han pervingut onze. Únics exemples conservats de l?anomenada comèdia àtica antiga, són obres de gran contingut satíric - i fins i tot difamatori? contra personatges de l?escena pública atenenca, com ara els sofistes, Sòcrates, Eurípides o Cleó; i, alhora, també són al?legats contra la guerra del Peloponès.
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al "pensatori". L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat, els séus,...