La dramatúrgia catalana breu de la segona meitat del segle XVIII i primera del XIX, l’única de l’època escrita en català, gaudí d’un èxit popular extraordinari i posà les bases de la comèdia de costums posterior. Tot i això, fou menystinguda per la intel·lectualitat il·lustrada i va patir l’oposició de l’Església, possiblement perquè es tractava d’una literatura comercial, de peces humorístiques curtes que no pretenien altra cosa que divertir el públic. "És aquí que fan comèdia?" reivindica els ...