Pionera del feminisme, defensora de la llibertat religiosa, escriptora, traductora en l'ONU, editora i fins i tot directora de la Biblioteca Nacional; podríem dir que existeixen múltiples vides en la de Rosa Regás. Convertit pràcticament en el seu llibre pòstum, "Un llegat" -publicat pocs dies abans de la seva mort- encarna sense cap dubte el segell memorialístic que l'autora va infondre en gran part de les seves obres. Per a la posteritat ens quedaran les seves reflexions entorn de la dona, la creació literària, l'Església o la dictadura, així com les seves nombroses vivències amb Gil de Biedma, Juan Benet o García Márquez, entre d'altres. De la mateixa manera que ho són Carlos Barral o Carmen Balcells -esmentats en aquestes memòries-, Rosa Regás (o la "senyoreta de Regasol", així la cridava Dalí) sempre serà llegenda viva de Barcelona, Catalunya i de les lletres hispàniques.
Rafael Tarifa, área Humanidades en Alibri

Una narració propera i sense filtres, escrita amb la perspectiva que atorga tota una vida consagrada a la cultura, els llibres i la família.

 

 

 

Rosa Regàs ha tingut una vida fascinant. Dedicada al món intel·lectual de Barcelona i Madrid, s'ha convertit en una figura mítica de la literatura al nostre país. Un llegat explica amb detall, fins ara inèdit, els episodis crucials del seu pas pel sector editorial i cultural que la van convertir en el referent que és.

 

 

 

Des del feminisme a la religió catòlica, passant per la política, la feina, la família i els grans amics de l'ànima, Regàs recorda moltes de les idees per les quals ha lluitat durant tota la seva vida i les persones que la van acompanyar en el transcurs de cada etapa. Redactat a partir de diverses converses amb la periodista Lídia Penelo, aquest és un testimoni que ens demostra que hi ha persones que resumeixen una època i una societat.

 

 

 

Rosa Regàs (Barcelona, 1933), escriptora, traductora i editora catalana, va ser directora de la Biblioteca Nacional i de l'Ateneo Americano de la Casa de América a Madrid. Guanyadora de diversos reconeixements, va ser guardonada amb el premi Nadal per la seva novel·la "Azul" (1994) i el Ciutat de Barcelona per "Luna lunera" (1999). L'any 2001 va rebre el premi Planeta per "La canción de Dorotea".