Malgrat l'oposició familiar i en rebel·lia permanent contra els prejudicis masclistes de la societat, una noia egípcia decideix estudiar medicina esdevenint l'única dona del seu curs. Les ensopegades amb la resta d'estudiants -així com amb els cossos masculins i femenins a la sala d'autòpsies- reforça la recerca de la seva identitat. Tot i l'educació rebuda per part de la seva mare, s'adona que els homes no són déus, que la ciència no ho pot explicar tot i que no es pot resignar a viure una vida purament racional. Després d'un breu i desafortunat matrimoni, s'aboca a la feina i es converteix en una doctora de reconegut prestigi, però al mateix temps també esdevé més conscient de la injustícia i la hipocresia de la societat, fins que acabarà trobant el camí de la realització personal no en l'aïllament sinó a través de la relació afectiva amb els altres. Aquesta novel·la, amb què Nawal El Saadawi recrea els seus primers anys consagrats a la medicina, ha contribuït al seu reconeixement internacional com una escriptora de gran força i convicció, lúcida i apassionada, profundament compromesa en la defensa dels drets de la dona àrab.