Un pianista solitari, amb fortes tendències addictives, accepta acompanyar un grup de gòspel de Louisiana en la seva gira per Catalunya. Aquesta experiència, professionalment molt positiva, el durà a retrobar-se amb el passat i alhora a enfrontar el seu futur i la realitat de l?essència humana en les seves diverses formes.
Clara i les ombres planteja tot un seguit de tensions provocades per sentiments que molt sovint creiem eradicats; ens fa visitar i contrastar des de diverses òptiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat de paisatges i personatges que la conformen, i la força del fet imprevist com a constant, asseguren un compàs despert i un ventall de relacions humanes intenses, vives, a vegades contraposades.
A partir d?aquests elements i de la trama mateixa de la novel·la, emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes més profunds de l?existència: els marges del destí i la llibertat, el pes de les circumstàncies i de les decisions pròpies. Però també l?amor, l?amistat, l?aflicció, la solidaritat i l?absurd de tot plegat.
Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat només pot sorgir, espontània i esporàdica, quan les persones aprenen a mantenir la passió per continuar vivint.