A les comarques de Ponent, fer safor vol dir donar molta importància a una cosa tot alegrant-se'n, celebrant-la expansivament, i un saforer és un que fa safor de tot.
És el mateix mot que en àrab designa la menjada nocturna que hom fa durant el Ramadà, després d'haver dejunat tot el dia. La safor era, i és, una festa: els moros se'n gaubaven tant, de poder menjar, perquè tenien gana, i jubilaven tant, que els alegrois de la safor van penetrar en el català amb el mateix mot safor, i hi han romàs finsavui.
Safor suposa una petita prova lingüística, entre moltíssimes més, que les ciutats de Lleida i de Balaguer, així com Alfarràs i, per extensió, totes les comarques de Ponent, a més de ser molt gitanes i força jueves, s'han mantingut déu n'hi do mores. Els moros d'ara no hi van, hi tornen, a Ponent.