A partir de la rica documentació d'arxius com el de la Corona d'Aragó (Barcelona) o l'Arxiu General de Simancas (Valladolid), en aquesta obra s'aborda la problemàtica militar defensiva de València i Aragó durant el regnat de Carles II. L'estudi es centra en els serveis econòmics i humans exigits a cada regne, és a dir, no només en els seus resultats, sinó també, i sobretot, en el procés de petició i articulació de les demandes. Així mateix, s'analitzen les relacions entre les institucions de cada regne i els respectius virreis, buscant possibles elements d'actuació comuns per a tota la Corona d'Aragó. De fet, com tots els regnes catalano-aragonesos podien ser atacats, per terra o per mar, per la França de Lluís XIV, resulta especialment interessant analitzar si aquestos territoris van arribar a articular una defensa contra un poderós enemic comú, i si aquesta circumstància va servir per a revitalitzar la idea d'una certa identitat col·lectiva perifèrica. El teló de fons, com no podia ser d'altra forma, era l'herència hispana i l'arribada al tron dels Borbó.