En Joan va pensar que no hi havia res a fer, amb aquells vells. Eren fills d'una altra època, l'època dels rucs i les someres, el segar i el batre, les borrasses de roba, els llums d'oli, les quarteres, els vencills i les llunes. El temps de les ereres, els carrers sense asfaltar, els forns de calç i els masos de volta. Tenien el cos al segle de les telecomunicacions i la realitat virtual, però l'esperit se l'havien deixat al segle de la postguerra, la foscor i la ignorància. El llibre vol ser el retrat novel·lesc d'una pagesia que en ple segle XXI es debat entre la desaparició i la supervivència: la pagesia oleícola dels secans de la comarca de les Garrigues.