Silenci de plom és una novel·la farcida de petites coincidències que culminen amb mestria en una gran trama d'insinuacions revelades. Els tres eixos narratius que conformen la novel·la s'acosten i s'allunyen, ens despisten, però ens mantenen sempre amb l'ai al cor, seduïts per les giragonses d'una prosa que hipnotitza. D'una banda, el relat que fa el marit d'una periodista desapareguda a València quan investigava l'assassinat d'un regidor i de la seva família ara fa deu anys; d'altra, la història d'un supervivent dels camps nazis que es llegeix al poema 212; per últim, la novel·la de ciència-ficció que està traduint el marit de la periodista, que relata un futur relativament proper.

A poc a poc -enmig de l'evocació de la cara més fosca d'una València que ha passat de la grisor de la postguerra a la disbauxa d'una falla on gairebé tot funciona a cop de PAI, de totxo i de bitllets- les tres trames aniran lligant-se fins que uns esdeveniments inesperats faran palesa la fondària d'aquests murs de silenci impenetrable.
á