Una vila, probablement Felanitx, mai, però, anomenada, és la protagonista de Trenc d'alba, el recull de
contes amb què l'historiador Miquel Barceló confirma el seu talent per la narrativa. Un capellà Barceló i, en el seu
defecte, un narrador impassible, d'aquella mateixa nissaga de predicadors, convoquen veïns i familiars, privats de
futur, a una desfilada fugaç pels carrers i places d'un poble també desaparegut i d'inconcebible resurrecció. Si a El
terme de Manacor, primer recull de Barceló, publicat el 2007, la coordenada principal dels relats era el temps, a Trenc
d'alba és l'espai qui exerceix una força ancestral que lliga de manera inexorable els homes i les dones a la terra on
s'han criat.