Aquest llibre recull part de les memòries -titulades per l'autor Tal com ho vaig viure- que Joan Reventós havia donat per pràcticament enllestida, a efectes d'edició, poc abans d'emmalaltir de manera irreversible el febrer de 2001. Són, doncs, un fragment de memòria personal que, en termes cronològics, abasten el període que va des de 1927, any del seu naixement a l'emblemàtica Casa de les Punxes de Barcelona, fins a 1958, any marcat, a efectes personals i polítics, per la seva detenció per la policia franquista, en el context d'un ample operatiu repressiu que a casa nostra suposà la caiguda de la direcció del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), a la qual havia accedit cinc anys abans.

Tal com ho vaig viure (1927-1958) és, així, el resultat d'un projecte llargament covat per l'autor a cavall d'un doble impuls: la seva vocació literària i la consciència cívica i moral de formar part "d'una generació anella, situada entre les velles generacions, protagonistes o actuants en la Guerra Civil, i les generacions joves, que no la van viure ni tenen records directes d'aquella gran tragèdia". "En nosaltres -subratlla Joan Reventós- les memòries prenen un esperit de servei, de donar testimoni de com s'ha viscut, donant-ne fe per no oblidar".

Tal com ho vaig viure (1927-1958) veu la llum, en la seva primera edició, precedit d'un estudi introductori de Raimon Obiols i Jordi Font sobre la personalitat humana i política de Joan Reventós. El llibre també inlclou, a manera d'acompanyament amical, un conjunt de semblances de l'autor escrites per Josep M. Ainaud de lasarte, Francesc Casares, Josep M. Castellet, José Antonio Linati, Alberto Oliar, Ramon Porqueras, Ernest (Hilari) Raguer i Leopoldo Rodés; finalment una evocació integral de Joan Reventós a cura de Josep M. Sòria, tanca el llibre.