Hi ha una veu més antiga que les paraules
esclatant als ulls, vessant aquest desig
al tacte de la pell, un riu de l'univers
recorrent les venes, creixent dins el cos.
Font de vida que germina en l'instant
de l'abraçada o del somriure.
No sé de quin gest es va fer la dolçor,
però tots aprenem, un moment o un altre
que l'estima no deixa de trucar al cor.