Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.

De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista Los Miserables i fou empresonat. Dirigí posteriorment L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Es convertí en una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Va militar a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s'exilià a França. Al ser ocupat aquest país pels nazis, es va posar al costat de la Resistència. El 1942 formà part del Comitè de Resistència de l'Ariège i l'any següent era tinent de les Forces Franceses de l'Interior. L'any 1950 entrava a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Poitiers com a professor de literatura espanyola. L'any 1970 fundava , en aquesta Universitat, l'aula de Literatura i Filologia Catalanes. Va ser membre d'aquesta Universitat fins el 1973, en què es jubilà i s'instal·là a Sant Julià de Lòria (Andorra) on va morir.

En col·laboració amb Víctor Mora i Alzinelles va escriure el llibret de Cançó d'amor i de guerra (1926),i La Legió d'Honor musicades per Rafael Martínez i Valls, la seva obra més popular. A part e l'obra dramàtica, ha publicat dos volums de memòries: L'alba dels primers camins (1968) i De la Rambla a la presó (1975 i el famós L´art de fumar en pipa (1970)).