Una parella d’actors atemorits per l’enderroc d’un sistema, aïllats en un espai banal, proven de trobar una posició còmoda per sobreviure i aconsegueixen esgarrapar engrunes de consol. El límit de la fugida és un retrat fidel del funcionament de la nostra societat. Un viatge cap a l’interior de la persona i cap a l’interior del personatge-màscara que no esquiva els problemes del jo. Una excursió al voltant del fet teatral com a reflex de la realitat, amb una aroma ambulant, que no defuig l’aventura lírica, ni l’humor, ni la crueltat. Com al circ, es posen en joc recursos poc convencionals, sense oblidar que el públic de l’espectacle no és necessàriament especialitzat. I que les exhibicions de trapezi són obligatòriament sense xarxa. El límit de la fugida situa els personatges on acaben els fets i on comença el somni, on s’esvaeix la tanca i arrenca la llibertat, en la línia que uneix el desig i el coneixement, a la frontera entre la raó i la desraó.