Benni Salazar, un antic rocker punk, s’ha convertit en un magnat de la indústria discogràfica, però la seva noblesa entra en contradicció amb el mercantilisme i el tracte comercial del seu art. Fins al punt que el despatxen de la seva pròpia discogràfica, L’Orella de la Truja, per servir als seus interventors corporatius un plat de tifa de vaca tot dient-los: «¿M’esteu demanant que a la gent els doni merda per menjar?».
El temps és un cabró és el relat d’una generació gloriosa de músics, però també d’homes valents que trien una manera de viure lliure encara que els camins siguin torts, difícils i, de vegades, equivocats i autodestructius. Perquè el temps els va fent savis per molt que a voltes ja sigui massa tard, per molt que vagin «amb aquell aire demacrat i sexi alhora que poden tenir els joves fins que ja només semblen demacrats».
Amb en Benni, hi trobem la seva ajudant Sasha, cleptòmana i antic amor no declarat, els antics col·legues de les bandes de rock, nòvies i exs, i els companys actuals. I comencen a treure el cap els fills, que s’han fet grans amb noves maneres de comunicar-se, tan confosos com ells, crítics amb ells, necessitats d’ells.

Jennifer Egan narra la vida dels seus personatges amb una prosa àgil i vibrant, i captura els moments en què les vides interaccionen, en què el destí va canviant: la popularitat i els diners van i vénen, els estats d’ànim es van modificant. En aquesta història de pèrdua i temptació, d’autodestrucció i redempció, Jennifer Egan descriu amb senzillesa i elegància les tristes conseqüències d’haver viscut una joventut salvatge.
Jennifer Egan, originària de Chicago (1962), ha estat reconeguda per la seva narrativa poc convencional sobre l’angoixa moderna i la identitat. Entre les seves novel·les, destaquen The Invisible Circus, Look at Me i The Keep. El 2011 El temps és un cabró ha rebut els premis Pulitzer i Nacional de la Crítica dels Estats Units.