«El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l'home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les religions o a la sociologia […]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l'home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el filòsof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l'existència humana. […] El nostre propòsit principal és presentar les dimensions específiques de l'experiència religiosa, posar en relleu les seves diferències amb l'experiència profana del món.»

"El sagrat i el profà", una de les obres més celebrades de Mircea Eliade, constitueix una introducció general a la fenomenologia i la història de les religions: una descripció acurada i precisa de l'homo religiosus present tant en les societats «arcaiques» com en les contemporànies.