El llibre explica la història d'un petit poble pagès de la regió de Barcelona, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i als treballs del bosc, que al llarg del segle XX esdevé un municipi residencial de més de 8.000 habitants amb un alt nivell de renda i de benestar. Aquesta transformació, que resumidament podria semblar una història d'èxit i progrés ininterromput, és també la història d'una tragèdia social, cultural, política i ecològica marcada per la desaparició de la pagesia, la guerra civil, la manca de llibertats durant la dictadura franquista i la urbanització indiscriminada del paisatge agrícola i forestal. A partir d'un seguit d'evidències documentals conservades a l'Arxiu Municipal de Matadepera i dels testimonis de la gent gran del poble, el treball explica els elements clau de l'aniquilació de la ruralitat matadeperenca.