Som a l’any 1917, la Revolució és a punt d’esclatar i el jove doctor Bomgard, que tot just acaba de sortir de la universitat, es veu abocat a les profunditats de la Rússia rural, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat. Aquest jove doctor, ¿com s’ho farà per fer front a la feixuga responsabilitat de ser el metge solitari d’un vast territori aïllat ple de pacients ignorants i supersticiosos? Amb una deliciosa barreja de realisme franc i d’exhuberància humorística, en aquest recull de relats, que inclouen algunes de les observacions més personals i interessants de Mikhaïl Bulgàkov sobre la joventut, l’aïllament i el progrés, l’autor plasma els dubtes sobre la pròpia competència i la immensa càrrega de responsabilitat que experimenten els metges joves de les zones rurals. 

Mikhaïl Bulgàkov (Kíev, 1891 – Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina l’any 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a l’escriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera d’escriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.