Si avui Catalunya no és espanyola és perquè no s’hi sent. Ho hauria pogut acabar sent, si els espanyols haguessin dut a terme una política de conciliació i d’integració de la diversitat, però no ha estat així. Avui en dia, sentir-se català, viure a Catalunya i voler la sobirania política és gairebé una mateixa cosa. No es tracta ja d’una Catalunya a l’horitzó
qüestió de sentiments, ni de patriotisme, ni d’identitat, ni d’un romanticisme adolescent. No es tracta només de defensar valors culturals, històrics o de llengua; són gairebé més importants els factors econòmics i d’estabilitat, que aquells altres. En aquest recull de textos no hi trobareu ideologia política: no cal; fins i tot seria una nosa. Han estat concebuts com un argumentari, com una eina, com un document de consulta. És una radiografia de l’actualitat, un mapa que ens mostra on som, com hi estem i per quines causes hem arribat aquí; en conseqüència, porta inclòs el missatge del canvi necessari.