Aquest llibre recull la situació de Solivella després de l’ocupació franquista. S’hi repassen les diverses actuacions dels primers ajuntaments, la recuperació de les restes dels seus coreligionaris i la conservació de la seva memòria a través de l’erecció de monuments com ara el de la plaça de la Creu, i de làpides i creus als llocs on foren morts. El treball se cenyeix d’una manera específica a exposar el sorgiment de la idea de la construcció del monument, l’escenari polític d’aleshores i la problemàtica que va generar la seva construcció. Finalment, l’autor exposa el seu criteri sobre els monuments anomenats “franquistes”. El monument de la plaça de la Creu ha estat despullat de tots els continguts i convertit en un munt de pedra, ordenat però asèptic, que no té gairebé cap sentit ja que, a més, hi manca la corresponent explicació sobre la seva erecció i les recents intervencions.