En aquesta obra l’autor analitza l’evolució de les festes de Sant Antoni a Artà des del final del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX; contrasta la representació del ritual al començament del segle XX per les elits lletrades de la vila amb les percepcions subjectives que tenien de la festa els seus vertaders protagonistes, els veïnats i veïnades d’Artà que gairebé no havien rebut educació reglada, i observa fins a quin punt el conjunt de la població es va apropiar progressivament de la visió tradicionalista de la festa pròpia de les minories educades.
L’autor es demana si el procés de modernització de la societat artanenca viscut al llarg del segle XX ha suposat la desaparició de la manera antiga de viure la festa basada en la màgia, la disbauxa i la protesta popular, o en canvi això ha deixat espai per a la continuïtat. ¿En quina mesura la domesticació de la celebració basada en l’autocontrol individual dels impulsos i l’afirmació de l’ordre social de l’Estat ha canviat la festa de Sant Antoni en el darrer segle? ¿De quina manera el nou significat modern de la festa com a dipòsit elogiat de les particularitats culturals ha incidit en la manera com l’han celebrada els artanencs i artanenques? ¿Com s’han combinat els antics i nous significats de la celebració en la seva pràctica ritual? ¿Ha mantingut la festa la vigència social i cultural que ha permès ajuntar la població d’Artà en un col·lectiu autònom i unit?