La Raquel està molt contenta perquè acaba d’aprendre a escriure les vocals. I se les saps totes. Cada nit escriu una vocal a la pissarra. El cas és que cada matí algú l’ha esborrat. Com pot ser? Qui li fa la guitza?
Això li passa amb la “a”, amb la “e”, amb la “i”, amb la “o”... Però el dia de la “u”, la Raquel aconsegueix no adormir-se’n i troba el cupable de tot: un drac. Un drac que no sap escriure i sent una enveja terrible per les lletres tan maques que escriu la Raquel.
Llavors decideix ensenyar el drac a escriure. Des d’aquell dia, a la pissarra, sempre n’hi han dues vocals perfectament dibuixades.