Entre la redacció de la Doctrina pueril i del Romanç d’Evast e Blaquerna, Ramon Llull dedicava al fill (i per extensió, al laic cristià) el Llibre d’intenció (vers 1276), un tractat monogràfic, relativament breu, sobre la teoria de les finalitats (o de la doble intenció), fonamental en tota la producció lul•liana. La primera intenció es refereix a la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, l’home actua lliurement contra l’ordre natural, diví, la qual cosa és l’origen del pecat. El Llibre d’intenció esdevé, així, una mena de manual d’ús específic per ordenar correctament les intencions. L’obra va ser àmpliament difosa a Mallorca, a Catalunya i a Castella, al llarg de tota l’Edat Mitjana. Com a conseqüència de l’auge entre els lectors medievals (mercaders, cavallers i clergues, especialment), actualment se’n conserven quinze còpies catalanes manuscrites (que daten dels segles XIV a XVIII) i setze còpies llatines (entre les quals la còpia més antiga de tota la tradició, la que va pertànyer a Pere de Llemotges, de vers 1289), a més de tenir constància d’una traducció al castellà del s. XV.

La present edició, a cura de Maria I. Ripoll Perelló (coordinadora de la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears), és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita i impresa catalana, contrastada puntualment amb els manuscrits llatins de major autoritat.