La nosa és un llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses  poètiques,  on  la  mètrica  amagada  es  lliura  al caràcter generatiu de ritme i música verbal amb la voluntat de generar un llenguatge que a la vegada que aconsegueix ser molt propi i característic de l’autor intenta no perdre el vincle  essencial  amb  la  tradició,  que  el  poeta  pretén reescriure reutilitzant?la en benefici de la pròpia construcció i de la voluntat de desemmascarar les noses que habiten el món i la condició humana. La incomunicació en l’era de la hipercomunicació, la desubicació, l’estupidesa universal, la mort, la reflexió metapoètica són els principals problemes a partir dels quals es generen els temes que es vertebren amb aquesta voluntat de llenguatge (condemna?mort?por?sexe?drogues?natura?bellesa?poesia?literatura?llenguatge)  on forma i contingut, cos i ànima, música i lletra, formen un tot indestriable  des  de  la  gènesi  del  poema.  Poemes  que  es poden  entendre  però  que  no  pretenen ser  entesos sinó 
buscar la complicitat del lector perquè aquest els completi, els doti d’un significat subjectiu o, simplement, s’acontenti amb un gaudi estètic similar a l’assolible davant una obra plàstica, una dansa o qualsevol expressió musical.