Acadèmic, polític i intel?lectual, pocs protagonistes del moviment catalanista representen
millor que Lluís Nicolau d?Olwer la pervivència del model de l?humanista clàssic. Compromès amb la cultura, la
llibertat i la formació dels seus conciutadans, aquest historiador de la literatura catalana i antiga despuntà com a
figura de l?entramat mancomunitari liderat per Prat de la Riba i fou un dels fundadors del partit sobiranista Acció
Catalana. Exiliat durant bona part de la dictadura de Primo de Rivera ?etapa durant la qual madurà com a assagista i
escriptor de diaris? fou ministre d?Economia del primer govern de la Segona República, president de la comissió mixta
de Traspassos de Servei de l?Estat a la Generalitat i governador del Banc d?Espanya durant la Guerra Civil. Detingut
durant l?ocupació nazi de França, s?exilià a Mèxic, on mantingué la fidelitat a les seves conviccions catalanistes i
liberals. Obres com El pont de la mar blava o Caliu són mostres preclares d?una densa sensibilitat noucentista.

Malgrat que la dictadura de Primo de Rivera va desarticular bona part de l?entramat institucional del
catalanisme, aquell fou un període especialment ric pel que fa a la reelaboració de la ideologia política del moviment:
el moment de plenitud dels intel?lectuals d?Acció Catalana. Lluís Nicolau d?Olwer fou una de les veus més prestigioses
d?aquella etapa de refundació i els textos que aplegà a La lliçó de la dictadura en són un exemple paradigmàtic.